"AMOR"
Llegit al bloc de La noia amb ulls de gat
Avui, més que mai, m'agradaria parlar sobre
l'amor, sobre la complexitat d'aquesta petita paraula i
l'infinitat de definicions que té i els sentiments que provoca.
L'amor mai, mai s'ha pogut resumir en una frase, perquè
sempre l'autor d'aquesta s'ha quedat curt.
L'amor només és pot expressar enmig de dos cossos i quasi
mai sense paraules.
L'amor és molt més complex i meravellós que tot el que s'ha escrit
i has viscut i sobretot, l'amor supera tot allò que t'imagines.
L'amor no l' entendràs ni quan t'arrosseguis pel terra suplicant un petó i menys encara, quan
el sentes fins al punt que creguis que el cor va a explotar-te, perquè l'amor escapa a tota lògica i raó, se sustenta en si mateix i s'imposa sense concessions possibles.
Ni les paraules més boniques, ni els més romàntics poemes et podran acostar a la seva essència fins que no es faci en tu, fins que no es faci part del teu respirar, del teu caminar, fins que sigui tu i no quedi mésremei en tu d'acceptar.
No intentis entendre l'amor, ni mesurar-lo, perquè llavors perdrà tota la màgia i se't negarà l'oportunitat
que et dóna la vida de disfrutarlo.
Llavors, et preguntaràs, Com el podré reconèixer?
Jo només et puc dir que no hi ha ensenyaments per a l'amor, que l'amor és un de sol però en tots diferent, el reconeixeràs a
la primera mirada , perquè llavors els
teus ulls seran amor.
Potser te n'adonis que ja t'ha atrapat quan
estiguis participant en un even que, possiblement en uns anys sigui narrat en
els llibres
d'historia, però tu només siguis capaç de bucar entre la multitud les mans
d'una persona.
Potser t'impregnes d'ell quan et beus una botella de vi
barat sencer, per intentar "protegir" a algú.
Potser per culpa de l'amor acabes descalça, perseguint a la teva felicitat reencarnada en persona.
Potser l'amor es plasmarà en dues persones que canten,
amb el nivell de sang en alcohol molt baix, la cançó de "Bona nit"
mentre es mengen a petons.
O potser l'amor et farà mantindre't fort, mentre tot el
teu món s'enfonsa, només per a veure somriure a la persona que fa que la teva
vida trontolli.
Potser l'amor et farà trontollar fins al punt en que
tingues ganes de sentir el més aprop possible a una persona, fins que només les
vostres pells us separin.
L'amor serà capaç de fer creure que t'estas morint,
desintegrant, assecant de tant plorar. Et farà sentir que no val la pena viure sense ell, sense la seva
éssencia, o potser al contrari, potser l'odiaràs fins al punt d'apartar-lo
definitivament de la teva vida.
Però
també podrà salvar-te, en aquell precís instant en que te n'adonis de que dona
igual les magulladures, els arraps o les ferides que ell et faja, quan al veure
a la persona que t'ha fet passar mil calvaris, l'unica acció possible per a
dedicar-li és un petó d'aquells que et deixen sense alé.
Rès gran s'ha fet al món sense passió, princesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario