Joan Martí
On hi ha un somni, hi ha un camí
____________________________________________________________________________
LA COSA MÉS BELLA
En uns
temps sense horitzó
el
millor és girar-se endins
i descobrir
la il·lusió
que ens
espera i tots tenim
Un
altra forma de viure
és
quelcom que tinc a mà
per que
sempre puc triar
amoïnar-me
o somriure
Quan a una
veu dins el cor
sento
dir-li: Vull volar!
ben
segur que hi puc confiar
doncs
per mi és el millor
Només m’he
de deixar anar
per que
aflori el sentiment
que il·lumini
el meu present
i el
cor em faci esclatar
Soc un
ànima i un cos
un bon
equip de viatge
que
suposa un gran bagatge
per al
trànsit d’aquest món
Des del
cos l’ànima em parla
i em
suggereix on anar
Feina meva
és escoltar-la
si el
que vull és encertar
A
tothom ben alt puc dir
que,
fins ara, fer-li cas
ha
estat una gran joia
de la
que no me’n ser avenir
Ella és
la que em fa costat
qui te
cura i em consola
Quan les
coses no tinc clares
me’n fa
veure les sortides
Com som
el mateix jo i ella
segur
em sento i confiat
doncs no
hi ha cosa més bella
que el sentir-se
estimat
De l’ànima
que tinc a dins
n’estic
molt enamorat
per que
ella sempre em porta
amorosa
de la mà
_________________________________________
LA VIDA ÉS DE COLORS
No hi
ha mai casualitats
Tot
esdevé quan li toca
Sort va
ser el que ens trobéssim
o
potser era el que tocava?
Jo de
negre i tu de blanc
com el
yin i el yang semblàvem
Ben
acoblats i ballant
la
volta al món donàvem
L’altre
cop va ser el vermell
el
color que a tu et vestia
Una
imatge com de conte
a qui
ningú es resistia
La vida
color de rosa
tots
varem poder escoltar
Per
fer-la meravellosa
només un
la pot pintar
Sí, la
vida és de color
i el
color el triem nosaltres
Agafem
el més alegre
costa
igual i és el millor
Tenir
cura d'un mateix
és la
tasca primordial
Ningú
més per tu pot fer-ho
i no
ens ha de saber mal
Per a
sentir-se ben viu
cal
escoltar el sentiment
tot i
que no és garantia
d'encertar-la
en cap moment
Però és
el preu que cal pagar
per
gaudir bé de la vida
Sense
cap expectativa
cal
confiar i deixar-se anar
Ara hi
som, demà no ho sé
però si
un s’ho passa bé
ja per
sempre podrà dir
que
viure ha pagat la pena
_______________________________________________
ENAMORAT DE LA VIDA
Soc un home afortunat
que te a dins una feblesa
i és que està enamorat
de la vida i la bellesa
Gaudir d'aquest sentiment
que ha despertat en mi la vida
m'omple el cor d’agraïment
i sento l'ànima enriquida
En tot hi veig la bellesa
L'emoció sempre és a punt
El sentiment és qui em guia
i és qui em dona més plaer
Visc a vora del present
Amb poca cosa m'acontento
i així sempre em sento bé
gaudint d'allò que m'envolta
En la música hi trobo
el millor fil conductor
que em transporta dalt d'un núvol
i tot m'ho pinta de color
És el ball el meu punt dèbil
Si trobo bona parella
ja res més no necessito
tot és fon només hi és ella!
Ballant perdo el món de vista
És per mi un gran encanteri
que quan estic a la pista
em fa perdre el senderi
A la vida hi ha de tot
només ens cal agafar-ho
Però primer el que hem de fer
és deixar el que no serveixi
Cal que siguem coratjosos
i cercar el que volem
per que per a ser feliços
només cal que ho desitgem
Sense cap expectativa
per que és l'ànima qui et guia
i és ella qui experimenta
el que a tu et sembla viure
____________________________________________________
L'APLEC DE SARDANES
Feia
dies que no en ballava
i em
venia molt de gust
El dia
estava esplèndid
i cap
allà me'n vaig anar.
El
lloc, ombrejat i acollidor.
La
gent, simpàtica i amable
La
música, alegre i balladora
Els
ànims a punt i decidits
Assegurat
el tiquet del dinar
vaig
ballar amb moltes ganes
fent
aviat coneixences
i
exultant per totes bandes
Entaulats
per al dinar
ens
aplegarem a la vora
un
matrimoni bastant gran
i un
pare amb dos fills
Menjàvem,
bevíem i parlàvem
I
parlant, parlant, va sorgir el drama
En
recordar la mare absenta
el pare
es posar a plorar
Jo que
el tenia al davant
li vaig
prémer la ma
i
volent-lo consolar
vaig
ser jo qui vaig plorar
Sentiments
no assolits
entaforats
de fa ja temps
van
sobreeixir de dintre meu
sense
poder-los contenir
Una
altra ma llavors va ser
la que
a mi se'm va acostar
Era la
dona al costat meu
per
consolar la meva pena
Una
delícia emocionant
compartir
els sentiments
Entre
gent desconeguda
però
que sobreïx humanitat
En
acabada la manduca
tots
cap a la ballaruga
Amb
energia renovada
cada
cop més compartida
Les
sardanes engrescaven
La
cordialitat imperava
L'energia
es desbordava
I el
meu cor exultava
Quin
gust ballar sardanes
quan
tots les ballen be
Tota
l'anella era un esclat
d'una
energia extraordinària
De les
mans sortia fum
llampecs
de dins els cors
i el
vaivé de peus i cames
era un
ballet majestuós
La
claror anava minvant
els
contactes creixien
Ballar
agafats de mans
era una
sensació divina
Com et
dius: Àngels
Com et
dius: Gloria
Era tal
com jo em sentia
Com els
àngels a la gloria!
Es va
fer l'hora de plegar
Quin
dia més curull
Quina
gent més agradable
Quin
cansament tan benvingut
M'acomiado
de tothom
i d'una
vetllada entranyable
que
m'enduc sota del braç
com un
record inestimable
_________________________________________
QUÈ ES EL QUE BUSQUES
Què es el que estàs buscant?
Un ànima en pena sembles
Si en un instant hi es tot,
dóna’t el temps per que arribi
La impaciència et corroeix
L’ansietat et descompon
Escolta be aquesta sentencia:
No hi ha res de franc, tot te un preu.
Si no saps el que vols
No et dolgui que no arribi
Posa-hi enginy al teu criteri
I amb afany obtindràs premi.
Tira endavant, però amb calma.
Camina ferm, però en pau.
Esguarda atent i confiat
Que ja està tot preparat
No saps gaire el que vols
Només saps que vols quelcom
Doncs esguarda el punt exacte
I el miracle es produeix
No li donis ja més voltes
La cosa està ben clara
Més enllà de tots els dubtes
T’ha d’arribar el que somies.
Quan el silenci t’emmudeixi
Mira be a dintre teu
I veuràs el que ara busques
sempre en tu portaves.
____________________________________
CANT PER A UNA NOIA
Quin goig feies estudiant
donava gust de veure't
envoltada com d'una aura
abstreta i concentrada
La teva imatge lluminosa
es va ficar dins el meu cor
esclatant com una rosa
d’una gran resplendor
Ets un tribut a la bellesa
amb el teu radiant mirar
adobat de gentilesa
amarat pel dolç parlar
Amb la teva joventud
resplendeixes a tothora.
Amb els teus cabells al vent
quina joia estar a la vora
Et triplico amb l'edat,
però no em vull reprimir
i no et puc deixar de dir
i no et puc deixar de dir
el que tu m'has inspirat
És només en fer-nos grans
quan veiem què val la pena
per això et faig avinents
el valor dels sentiments
Per sentir-nos sempre vius
cal posar el sentiment
per davant l'enteniment
i estimar i gaudir a fons
Dóno gràcies a la Vida
per tantes coses belles
que ens envolten dia a dia
i tu, dona, ets una d'elles
No m'ho tinguis gaire en compte
noia maca i delicada
si tanta sensibilitat
no s'ha pogut quedar callada
__________________________________________
ENDAVANT I AMUNT
Quines forces ens empenyen?
Quines coses hem de fer?
Quines certeses tenim?
Quines llibertats ens emparen?
Ens dominen els instints
Ens impulsen els sentits
Ens encenen els desitjos
Ens sadollen els plaers
Masses veus sonen a dins
Masses ànsies d’escoltar-les
Masses dubtes davant d’elles
Masses rutes per seguir
Mires fora i res no veus
Mires dins i t’esgarrifes
Mires l’altre i res no trobes
Mires el cel i t’ablaneixes
Cal trobar sentit a la vida?
Cal marcar-se algun destí?
Cal fer o deixar de fer?
Cal anar o be quedar-se?
Res no te cap garantia
Res et porta a lloc segur
Res resulta gratuït
Res supleix el teu arbitri
Cerques pau i benestar
Cerques calma i confiança
Cerques llum i enteniment
Cerques allò que ja tens dins
Sempre és hora d’actuar
Sempre és hora de gaudir
Sempre és hora d’atrevir-se
Sempre és hora d’estar aquí
Enamora’t del que ens volta
Enamora’t de la llum
Enamora’t de la vida
Enamora’t, enamora’t…
__________________________________________
DONS DE LA NATURA
Un dia rutilant,
un cel blau immens,
un sol abassegador,
una brisa que ho tempera
Un rampell irresistible
et convida a cercar
l’amorositat de la platja
i la frescor del mar.
Ajeure’s damunt la sorra,
deixar-se acaronar pel sol,
sentir el brogit del mar
i la olor de sal que tot ho omple
Deixar passar el temps,
recloure’s en la intimitat,
com una hibernació còsmica…
uns moments encisadors.
Quan l’escalfor apreta,
el camí et porta a l’aigua.
La refrescant capbussada
com a punt culminant.
Un gaudi intens.
Un èxtasi corporal.
Els peixos al voltant,
neden lleugers i en pau.
El cel blau presideix
el devessall d’energies:
Calor i frescor. Llum i color.
Un esclat de meravelles
Una estada nutritiva
que et carrega d’energia.
Cos i esperit curulls,
sadollats i feliços.
Aire, foc, aigua i terra
elements de la natura:
abundosos i gratuïts
donen suport a la vida.
_________________________________________
SENSIBILITAT
Sona la melodia
els acords es desgranen
cada instrument hi diu la seva
La música puja de to
Els sons omplen l'aire
la pell se m'esborrona.
El cor s'eixampla
l'esperit frueix
el sentiment m'obnubila
Assolit el climax
brollen les llàgrimes
tot es delit i gratitut.
Es desfa l'encanteri
un esclat d'aplaudiments
em retorna a la Terra
_________________________________________
L'ENCANTERI DE LA VIDA
Somiar, gaudir, diluir-se
dins l'aroma càlid i embriagador.
Deixar-se sentir ingràvid, volàtil, feliç
sense altre motiu que l’estar viu.
Deixar-se endur per entre els núvols
gronxant-se ara aquí, ara allà.
Cap destí estipulat, cap recança a la vista,
només fruïr l'encís que tot ho omple.
A quin desig donar audiència?
A quin anhel retre homenatge?
Tot i res, quin embolic !
que m'amara d'entusiasme.
A què es deu la meravella?
Tot és arravatador!
És la vida qui ho manega
i ens ho dóna amb abundor.
_____________________________________
Joan Martí
On hi ha un somni, hi ha un camí
No hay comentarios:
Publicar un comentario