FINS QUAN?
FINS A ON?
Estic trist, impacient, enrabiat i -no ho
voldria afegir- però sí, decebut.
Fins quan caldrà esperar? Fins a on hem
d’arribar per a veure-hi clar?
Què més ens han de fer per a que reaccionem i
recobrem la dignitat?
Tan anorreats estem? Tan confosos i
enterbolits?
D’on esperem que ens arribin les solucions?
Tan desvalguts i dependents ens sentim que no
som capaços de prendre la iniciativa de redreçar les nostres vides?
En cada època hi ha hagut reptes vitals
enormes i la humanitat s’hi ha hagut d’enfrontar i cercar-ne la sortida.
La societat actual moltíssim més preparada i
equipada que els nostres antecessors s’està demostrant inerme, espantada,
incapaç de fer front al repte del temps que li pertoca.
Clar que sortirem d’aquest atzucac on som,
però, de quina manera? A quin preu? Ens conformarem amb el què ens donin? Acceptarem les limitacions que ens volen
imposar? És que hores d’ara encara no hem entès res?