Espetegar els dits, parar el temps i
quedar-me a viure en el teu somriure.
(AL FINAL VERSIÓN EN CASTELLANO)
Crec que ets l’única
persona que m'ha fet plorar tant. Tant de tristesa com d'alegria, de felicitat.
Podria escriure mil
coses sobre la meva rutina diària que em fan somriure perquè em recorden a tu.
Els petits detalls
que fan que aquesta relació sigui l'única cosa que m'he pres seriosament en
molt de temps.
Seria interessant
parlar de com d'embadalida em deixa la taca que tens a la pala dreta, aquella
que quan somrius la teva boca descobreix provocant en mi un efecte quasi sedant
que em fa veure la vida un poc més de color de rosa.
També podria parlar
de les dos pigues que tens a l’omòplat, quasi tocant el coll. Una petita
constel·lació que pot arribar a il·luminar la meua cara quan m'abraces.
D'altra banda, no
podría deixar de parlar-te de la cara de bon xiquet que fas quan dorms i que fa
que quan et miri algunes nits, se'm vinguen al cap milers de bogeries que faria
per tu.
Voldria que
sapiguessis que la meva cançó preferida no existeix, l'han esborrat els batecs
del teu cor i la teua veu cantant allò de "Singin': "Don't worry about a thing,
'Cause every little thing gonna be all right." dos melodies
meravelloses, convertides en la millor droga.
Vull parlar, també
de la facilitat que tens per a fer que se m'oblide que estic enfadada. Això
ho odio, no ho oblides, perquè m’agradaria que a vegades sapiguesses que no és
fàcil per a mi alçar la veu per a pronunciar-me.
M’agradaria poder-te
tocar i que tu poguessis sentir la inseguretat que sento a voltes, quan m'alces
un poc la veu. No pots ni imaginar el que és això per a mi. M'esforço al màxim
per a aparentar ser forta, però aquest rol no el puc assumir amb persones
importants i em trenque en mil bocins quan me'n dono compte que no faig les
coses com tu voldries.
Em morc de ganes de
trobar les paraules exactes per a definir el que passa pel meu cap en aquest
moment de la meva vida.
He experimentat
molts tipus d'amor, però potser l'únic que podria encaixar a la perfecció en la
definició d'aquestes quatre lletres és la música que surt de la teua boca al
pronunciar el meu nom, o un t'estimo adreçat a mi.
I puc afirmar-te que
no m'he tornat gens boja al afirmar que et repetiria milers de vegades que jo
ja he trobat la persona que em complementa, que em fa sentir que potser la vida
no és tan roïna com la pinten si tu estàs al meu costat.
