CAOS versus
COSMOS
La tendència innata de les coses és el
caos, el desordre.
L’esforç constant de l’ésser humà és posar ordre,
restablir el cosmos, l’estabilitat...
Volem trobar un espai de certesa, de
tranquil·litat, de calma.
Viure és cansat pel que comporta el
mantenir l’equilibri en front la inèrcia que ho empeny tot endavant (tan el
físic com el metafísic)
Fluir és una bona estratègia per anar per
la vida lleuger, com aquell qui va en barca o en tren i veu passar el paisatge
sense cansar-se... però no hi interacciona!
Per viure plenament, cal fer el camí,
trepitjar el terra i sentir l’embat de l’aire, la calor del sol, la flaire i
les aromes que t’envolten. Per viure t’has de moure.
Viure és mirar, escoltar, olorar, tocar,
assaborir...
És somiar, sentir, pensar, imaginar,
crear...
I encara més: La vida és gaudir, compartir,
estimar...
Una tasca àmplia i colpidora, magnífica i
engrescadora, inacabable i diversa.
D’eines en sobren i al damunt tota mena
d’estímuls, canals per on entren les sensacions, les emocions... en definitiva,
l’energia de la vida que es desplega a través de tot i que es retroalimenta
generant experiències i descobertes en totes direccions.








