Vaig conèixer un home sempre immers en múltiples i constants canvis. La seva vida darrerament era un continuat vertigen. Tot es movia, s'enlairava, es fonia, s'inflava, lliscava, volava… i en aquest paroxisme vital a voltes era molt feliç i de vegades s'ensorrava esmaperdut i desorientat enmig de tant de batibull.
Era com dalt d'una barca sense rems en un riu
atorrentat, llançat d'un cantó a l'altre, sotraguejat sense parar. Mil
paisatges s'escolaven davant els seus ulls insaciables. Tot el sorprenia, tot
l'entusiasmava i tot l'esborronava. Tan gaudia com patia. Era un món excitant i
atractiu on la barreja de risc i passió el tenien encisat i atrapat.
I com
se'n surt el nostre home?
Deixant-se anar. Allà el tens giravoltant,
pujant i baixant per l'espiral de sensacions amb ensurts i descobertes sense
treva. Encantat de la vida i gaudint com un infant
I que
pensa fer aquest home?
Res i tot. El que vagi venint i que no pari.
Confia en la seva ànima que el guia. Ell se sent un vehícle ben dotat amb un
expert conductor a dins que se l'estima i això l'amara profundament i el deixa
del tot desarmat. Aquesta sensació de sentir-se estimat i protegit el consola i
el fa sentir com mai s'havia sentit. El plor sempre el té a punt de vessar per
tantes emocions que ara sovintegen.
On ha
quedat la raó d'aquest home?
Doncs per algun lloc deu estar però no sembla
que sigui a primera fila. S'ha donat per la pell i ha deixat tot el
protagonisme al sentir del cor i com que veu que les coses van tirant doncs
s'ha retirat i s'ho mira tot amb sorpresa però està tranquil·la i descansa
després de tant de temps de brega (inútil?) Bé sempre ha fet el que ha pogut,
el millor que sabia, potser el que li semblava que tocava.
I ara
què?
Bona pregunta, per que no hi ha ningú per
respondre-la. El nostre home és en un món on no se'n fan de preguntes, només es
viu i es gaudeix amb els sentiments com a única guia. És un tarannà molt
llaminer que no deixa lloc als dubtes. Sempre t'ho passes bé i quan una cosa no
t'hi surt, doncs bon vent i sant tornem-hi. Ves si n'és de senzill. Tu voldries
altra forma d'estar viu?