5.10.12

Perquè un somni es pugui convertir en realitat l’has de creure possible


ARA MATEIX... ESTÀS CREANT LA TEVA VIDA!

A veure... vols que la teva vida sigui així, aixà i allà. Fantàstic.
Primer de tot. És un somni? D’acord, perfecte. Totes les grans fites comencen per un somni. Però deixa’m compartir amb tu una cosa que em va dir una persona sàvia: perquè un somni es pugui convertir en realitat l’has de creure possible, l’has de portar al terreny de la realitat!

Aquest és un canvi subtil. És un petit ‘clic’ al cervell que representa tota la diferència entre somiar truites i fer realitat els teus somnis. Para de mirar-te’l com una il·lusió i planteja-te’l com un objectiu. Taràa! Ja has fet la meitat del camí.

A partir d’aquí, no t’atabalis. Alguns objectius són assolibles de cop. Altres necessiten un temps de cocció prèvia. Altres s’han d’assolir a petites passes. La única cosa important és que no et quedis aturat. Cada dia, a cada moment, plateja’t: aquesta decisió m’acosta al meu objectiu? Aquesta opció, és coherent amb el meu objectiu?

Del que es tracta, en definitiva, és de ser nosaltres mateixos i ser coherents.
Els nostres somnis i objectius són completament legítims (sempre que no vulguem fer mal a ningú!!!) i neixen d’una part de nosaltres que es vol expressar. Però si no els portem al dia a dia, allà arraconats es quedaran.

Tu estàs creant la teva vida i el teu futur ara mateix, amb cada decisió que prens, o que no prens; amb cada acció que emprens, o que no emprens. Estàs llegint això, per exemple? Aquesta és una decisió que construeix el teu futur, com totes i cadascuna de les opcions que tries!


D'altra banda, per acostar-te al teu somni necessites emprendre l’acció. Si ho veus claríssim, endavant! Segur que et surt bé. Si no saps com enfocar-ho planteja’t: quina petita cosa podria fer demà mateix que m’acosti al meu objectiu? Fes una llista, si cal, i ves fent petits passets cada dia. Abans que te n’adonis estaràs molt més a prop del que t’hauries imaginat.

Els somnis són fantàstic, i són absolutament imprescindibles. Però, un cop clars, no et queda més remei que fer el pas.

Amb el meus millors desitjos,
Marta

No hay comentarios:

Publicar un comentario