MENYS
SABÓ I MÉS ALEGRIA!!!
Amb el bon
temps a tocar ha arribat l’hora de desempallegar-nos del malson que ens ha
tingut reclosos i acovardits. Ja n’hi ha prou d’aquesta història!
Eixamplem el
pit, inspirem ben fort i obrim-nos de cor i ànima per a rebre amb tots els
sentits desperts el goig que la natura ens ofereix.
Sadollem-nos
amb la llum i els colors que ens envolten per tot arreu i que les flaires que
els acompanyen penetrin a dins nostre i ens guareixin esbandint tots els
fantasmes que ens han inoculat (ens estan inoculant encara) per terra, mar i
aire...
Fem que
brolli l’alegria de dins nostre i compartim-la amb tothom amb qui ens trobem.
Fem-la servir de divisa per a moure’ns pel món.
No cal que
ens rentem tant. El què cal, primer de tot, és treure´ns la por de sobre.
Banyem-nos amb un bon doll d’alegria i optimisme i aconseguirem espolsar-nos
tota la malastrugança de sobre.
Ens volen
estovats i espaordits però no se’n sortiran. La il·lusió de viure farà el gran
miracle d’encomanar l’autèntic virus de la vida: LA FELICITAT
Tots la tenim
a ma i només hem de ser valents per a entomar-la i gaudir-ne.
Vinga a
desplegar la nostra gran capacitat per a ser feliços i deixem-nos de patiments
artificials, absurds, imposats i criminals.
Deixem-nos de
fer de policies i espietes dels nostres germans i unim-nos en el redreçament de
les nostres vides. Com més siguem més aviat ens en sortirem.
No ens
lliurem de cap manera a les maquinacions del poder que no vol el nostre bé sinó
la nostra perdició.
Deixem
d’engolir tele que és d’on ve el gran verí que ens intoxica a tota hora i ens
treu la confiança i l’alegria de viure.
Ens enganyen
i manipulen i ho seguiran fent si no hi posem aturador. Sinó anem a la nostra,
d’una vegada per totes, i ens deixem portar pel què ens dicta el nostre cor.
S’ha acabat
ja aquesta farsa indigna que ens ha sotmès de forma ignominiosa.
És hora de
tornar a agafar el timó de les nostres vides i plantar-nos davant dels qui
només volen aprofitar-se de nosaltres sense mirar prim.
Ara ens
entreobren les portes perquè puguem respirar una mica. Moltes gràcies!?
El què ens
cal és poder anar i venir quan ens vingui de gust. Ningú té dret d’entrar en
les nostres vides i dir el què ens convé!
O sigui que
ja ho sabeu: Menys sabó i més alegria.
_______________________________________________________________
Joan Martí – elcamídelavida@gmail.com
Podeu visitar també el meu nou bloc LA IL·LUSIÓ DE VIURE
Aquests són els primers articles publicats:
No hay comentarios:
Publicar un comentario