QUAN
ELS ÀNGELS CANTEN
La
nit era molt plujosa
però
a l’empara de l’església
una
coral molt reeixida
amb
els seus cants tot ho omplia
Una
llum hi destacava
ben
plantada i somrient
amb
l’alegria ben present
com
un àngel que cantava
Amb
l’estampa adolescent
llur
imatge resplendia
Ningú
fer-li ombra podia
al
seu cant dolç i potent
Amb
la “cançó de les mans”
em
vas esponjar l’esperit
i
amb “l’amor particular”
vares
fer vibrar el meu cor
Va
ben bé pagar la pena
la
travessa del diluvi
per
poder-te contemplar
i
gaudir emocionat
_______________________________
Joan Martí
On hi ha un somni, hi ha un camí
22
novembre 2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario