LA GRAN COMUNIÓ HUMANA
En els
darrers escrits he desplegat molta rauxa i ara toca posar-hi seny. Més que res
per a retrobar-me amb tots vosaltres, els meus iguals, membres tots de la
comunitat humana.
He exposat
amb tota la meva convicció el què sento i el què crec que ens cal. Però m’he
oblidat de que jo soc un més, atrapat en aquesta xarxa infernal, tot i ser-ne
conscient, per això em toca recuperar la calma per estar equilibrat i en pau.
Tal com està
el panorama, penso que és prioritari la serenor mental per anar encaixant el
què vagi venint.
Avui em vull
posar al costat de tothom qui m’envolta, sigui quina sigui la seva creença, el
seu temor o la seva esperança. Vull afegir-me al sentiment general.
Tots estem
cansats, espantats, desanimats, enrabiats i baixos d’energia.
Les
perspectives, tot i l’alleujament de la quarantena, són poc afalagadores.
Molts
interrogants tenim al davant, quan no, situacions compromeses.