¿SOMIAR... O
VIURE LA REALITAT?
Moltes
persones passen gran part de la seva vida somiant. Somiant en tot allò que no
es veuen capaços de viure. Però un somni sense intentar convertir-lo en
realitat, és la millor manera de patir ...
Sempre he
estat un somiador, de la qual cosa no em penedeixo, potser és un dels meus
talents. Des de nen tenia una alta estima del que devia ser la meva vida i mai
em vaig resignar a deixar de somiar. Això m'ajudava a tirar endavant. Encara
avui hi ha persones que consideren que sóc una persona especial per això. I no,
no sóc més especial que qualsevol d'ells, l'única diferència és que em nego a
només somiar ...
Somiar
t'ajuda a aixecar la vista per sobre de la realitat. És una bona manera
d'escapar-se d'ella, sobretot quan la realitat no és tal com l'havíem somiat.
No obstant això, un no pot viure només somiant, sense intentar fer dels seus
somnis una realitat quotidiana ... També és veritat que jo de vegades encara somio,
escrivint. Escric tot allò que sento i tot allò que encara em queda per viure.
És una bona manera de no oblidar els somnis i convertir-los en propòsits per
poder-los arribar a viure ...
Tot i això, forces
vegades veig al meu voltant moltes persones que amb prou feines somien, que es
resignen a viure i adaptar-se a la realitat, de la manera que poden, encara que
els sigui aliena. També n'hi ha que somien amb els ulls tancats, com intentant
escapar de la seva realitat, però sense mirar-la de cara. I, finalment, n'hi ha
que somien, però se senten incapaços de convertir els seus somnis en realitat.
Són persones aquestes a les que els agrada compartir els seus somnis amb els
altres, utilitzant frases, pensaments i proverbis aliens, que els recorden el
que desitjarien viure. Facebook és un bon exemple de tot això. Però milers de
frases compartides i comentades, no les converteixen necessàriament en una
realitat ...
Fer realitat
un somni és un pas més. No n'hi ha prou amb compartir-lo sense viure’l o
simplement lamentar-se col·lectivament de la presumpta impossibilitat de fer
dels somnis una realitat. Per això un ha de ser valent i aprendre a somiar amb
els ulls ben oberts, acceptant la realitat, però fent per canviar-la i
millorar-la cada dia.
La realitat no és més que la nostra visió de la vida
projectada, encara que també és veritat que la vida per si mateixa a estones
imposa la seva pròpia realitat perquè aprenguem a viure-la, per a quan el
nostre somni es faci realitat.
Somiar, viure
i acceptar la realitat són condiments necessaris en la nostra vida! Als que
només somien, se'ls anomena bojos. Als que només viuen i accepten la realitat,
se'ls anomena adaptats o persones d'èxit en aquesta macabra societat. Als que
ni somien ni accepten la seva realitat, se'ls anomena morts vivents. Però la
vida és equilibri i demana de nosaltres que aprenguem a somiar -com quan érem
nens-, que perseguim els nostres somnis i que tinguem el valor de fer-los
realitat. Encara que per això tenim tota la nostra vida per davant ... però,
com més aviat es comenci, abans arribarà la felicitat d'anar-lo assolint dia a
dia ...
Al cap i a la
fi la vida plena no és més que aquesta capacitat que tots tenim de somiar i
convertir aquests somnis en realitat. Això és l'únic que dóna sentit a la
nostra vida, en la qual la realitat s'imposa, trenca els nostres esquemes
limitats i ens obliga a confiar que els nostres somnis es facin realitat. I la
felicitat és el company d'aquest viatge vital, en el qual no cal arribar enlloc,
només que aprendre a viure de veritat!
Miguel Benavent
Traducció al castellà de
l’article en els enllaços:
No hay comentarios:
Publicar un comentario