PARLA EL COR

UNA NOIA VAIG RAPTAR

Una noia eixerida

a la segona joventut

va tenir la valentia

de deixar “el bolso apart”

Com un llamp enlluernador

sense boi ni respirar

en volandes se'n va anar

de la ma del seu raptor

Tot va ser arribar i moldre

Com ficada dins un núvol

tota ella extasiada

no pararen de ballar

I s’ho vam passar molt bé

disfrutant com a dos crios

Però el temps va anar passant

i se’n van haver d'anar

En tornar amb els de la colla

un acudit de fi de festa

Agafant-la en els meus braços

 la vaig treure a la fresca

Va ser aquest el teu gran dia

Al confiar en unes mans

que encara no coneixies

vas gaudir com mai abans

M'agrades per que ets valenta

Per haver seguit l'empenta

del teu cor que s'ensumava

el gran plaure que esperava

Tu ets una de les meves

d'aquelles que volen viure

i saben córrer riscos

per deixar-se ser feliç

Com el pa acabat de fer

tot al vol s’ha d'agafar

gaudint-ne a plaer

sense gaires tombs donar

La felicitat és fugissera

quan te n'adones ja no hi és

Agafa-la sense rumiar

si no la vols deixar escapar

___________________________________

ELS REGALS QUE FA LA VIDA

Quan jo menys m'ho esperava

el present va aparèixer

Una dona cordovesa

dolça i maca com el sol

Amb el cor dolgut encara

decidida però a reviure

es va trobar amb mi

que només penso en viure

La trobada inesperada

el meu cor va il·luminar

Com una nina delicada

en els meus braços va confiar

Que n'ets de dolça i suau

Benaurada meravella

Criatura encisadora

cercant la felicitat

Es que jo no sé ballar

vas dir-me quan ens vam veure

però aviat ens varem moure

el teu cos junt amb el meu

Valguem Deu què vaig sentir…

Amb els teus ulls a dins meu

i el fregadís del teu rostre

el món vaig perdre de vista

L'esperit d'Andalusia

brollà feliç de dintre teu

I amb frescor et movies

davant l'astorament meu

Devórame otra vez…

cantaves amb la cançó

Y jo… calla, si us plau,

o et menjaré tota!

Gràcies dona entranyable

per haver confiat en mi

I per l'immens plaer

d'haver-te pogut sentir així

____________________________________

QUAN ÉS EL COR QUI MANA

Quan una dona m’agrada

perdo el seny i la mesura

i si ella em correspon

ja està en marxa l’aventura

Sempre estic predisposat

Em deleixo per trobar-la

i quan ja la sento a prop

només penso en abraçar-la

Quina cosa més mundana

quin desig més poc subtil

però és el pa que s’hi dóna

i em fa estar molt intranquil

D’una banda ho vull així

però per l’altra em fa basarda

puig em sembla una actitud

que no va ben encaminada

Després de tan pensar

i havent fet tan de camí

sentir el que ara sento

em té ben descol·locat

No sé cap a on em porten

aquestes noves sensacions

però renoi quin plaure sento

quan no sento desconsol

És la vida com un riu

que passa per dintre meu

removent-ho tot i arreu

fent-me sentir molt viu

Dono gràcies pel que sento

el balanç paga la pena

Tot i els plors, que sovintegen,

gaudeixo allà on em mena

Massa temps de gran sequera

ara esclata en torrentades

Sentiments acumulats

sobreïxint a la primera

M’està bé aquesta fal·lera

que tan sovint se m’engoleix

És una cosa deliciosa

que m’amara tot el cor

_____________________________________

ELS HEROIS TAMBÉ PLOREN

El nostre heroi és a l'esguard

d'un gran amor no compartit

Això el te desconsolat

amb un patir infinit

L'enamorada dubta i es replega

davant l'allau dels sentiments

Aclaparada i cohibida,

potser també il·lusionada...

L'energía dels sentiments

és imparable si es destapa

Absorbeix i és excloent

Tot s'ho emporta i arrossega

Enfrontar sol el desti

fa més dur el decidir.

En no poder-ho contrastar

només en ell pot confiar.

Molt be sap quin pa s'hi dona

Ha d'escollir per ell i els altres

sense que ningú el consoli

ni cap encert se li visioni

L'heroi ha de triar,

pero és el desti qui decideix

La soledat en que ell es troba

molt de turment hi afegeix

Serrar les dents,

plorar tot sol

i confiar en la Vida

que te cura dels valents

Al final sempre resulta

que tot ha valgut la pena

per que totes les experiències

són el camí que millor ens mena

Sentir-te viu, ves quina cosa

de tan simple no la veus.

Però la vida ens ho imposa

per estar sempre dempeus

___________________________________________

 

LA SORPRESA

La reina de Saba

s'ha topat amb el seu Salomón.

Ha quedat enlluernada

i no sap com fer-hi front.

"No puedo creer que es verdad
que tanta felicidad
haya llegado hasta mí.

el cielo siento alcanzar,
por eso no puedo así
quitar mis ojos de ti".

És cert, bonica, és realitat

No tinguis cap dubte, confia…

La Vida t'ha fet un regal

agafa'l, viu-lo, gaudeix-ne!

La Vida és molt senzilla

i alhora és extraordinària

Tu n'ets una part d'ella…

Tu ets… la Vida mateixa!

La Vida t'estima, ho saps, no?

Deixa't anar, llisca suament

el pendent és dolç i acollidor

Deixa't acaronar plenament

El teu Salomón el tens al costat

com tu, feliç i astorat,

anul·lats els pensaments,

amarat pels sentiments

L'univers se sosté en l'amor

L'amor ho sosté tot.

Quina joia experimentar-lo

Quin privilegi, expressar-lo

I love you, baby…

i em sembla que tu també

Jo ja no puc fer-hi res més !

Ara atiar el foc és cosa teva

D'acord que en el paquet

hi van el tall i els ossos

Però això és el que hi ha

i beneïts sien tots els trossos

Reina meva, soc molt feliç

Només una setmana,

què dic… tres dies!

I em sembla una eternitat

________________________________________

LA PRIMERA CITA

Es Mari Carmen dijeron todos…

tens no sé què que em magnetitza.

No és el teu físic, que també.

És més enllà i tot i així és molt proper.

Tu, la fornera del poble,

Has ben cuit el meu cor

Com un pa acabat de fer

Que cruixeix desfent-se a dins meu

El teu cos madur i provocatiu

és l'embolcall d'un esperit autèntic

"ànimes bessones" vas dir

i tot sembla donar-te la raó

Com uns adolescents astorats

en la seva primera trobada.

Agafats de la ma o ben entortolligats

robant-se petons a cada cantonada

Amunt i avall empesos pel vent

El temps aturat devant nostre

L'emoció sobreixint-nos la pell

La vida esclatant-nos amb força

Energia fusionada, impetuosa

Sensacions extraordinàries

Benestar, pau, felicitat

Quin vertigen, deu meu!

Supervivents de mil batalles

Resorgits d'ensopegades

Sempre a punt per a la vida

Hem coronat el cim altra vegada

Quina vista des d'aquí dalt

Quin goig el compartir-ho

Que bonic deixar-s'ho viure

Es el premi a la gosadia!

I ara què? No ho sé, ni m'importa

Es clar que sento neguit

la vida és imprevisible

però fluir amb la vida es el millor.

Si confies en la vida,

Si t'hi deixes anar

la vida mai no et falla

i et dona el que no pots ni imaginar

____________________________________________

LA FESTA DE LA VIDA

En un ambient acollidor

la bona oferta gastronòmica

i un servei molt implicat,

donaren pas a la vetllada.

Una dona en especial

va cridar-me l'atenció

els nostres ulls es trobaren

i la conversa va fluïr

Persona culta i madura

d'esperit deshinbit

va anar acostant-se a mi

creant-se feeling tot seguit.

Ens posarem a ballar

i el clímax va sorgir.

Amb l'emoció a flor de pell

el paroxisme va esclatar

El contacte del seu cos,

les carícies i els petons

em van fer perdre el món de vista

i, tot de cop, un plor sobtat

Per a refer-me, vam sortir

i llavors ja va ser el súmmum:

Una glòria inenarrable

l'abraçada més intensa que podia somiar

Els nostres llavis es fongueren

en un bes apassionat,

i jo… sorprès i esmaperdut

com un adolescent amb el fruit desitjat.

Més ball, carícies, petons…

tot i la presència física, jo no hi era…

estava a dalt d'un núvol...

fora del temps… flotava.

No era sinó la meva ànima

qui tot ho experimentava

i jo era al bell mig,

com un beneit destarotat.

Que bonic que va ser tot.

Això és la vida,

la vida real.

Gràcies!

______________________________________