UN
ESTEL QUE NO S’HO CREU
Ella
es veu poqueta cosa
potser
per què ha patit molt
però
és un ésser amb llum pròpia
que
fa goig i resplendeix.
Jo
que me n’he adonat
de
fer-li veure no he parat:
La
claror que escampa arreu
amb
la llum de dintre seu
Tan
si vol com si no vol
no
es pot amagar l’esclat
d’un
cor pur i lluminós
sempre
obert per a tothom
Només
cal que ella s’ho cregui
que
és un veritable estel
i
ningú podrà privar-li
de
brillar a dalt del cel
________________________________________
Joan
Martí
En la mort d'una dona lluminosa
En la mort d'una dona lluminosa
1
de setembre del 2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario